Aquest segon trimestre a l'institut hem llegit un nou llibre, "La closca
pelada dels cretins". Sincerament quan vaig anar-hi a la llibreria i el
vaig veure vaig pensar un altre llibre penós com tots el de l'insti, però en
arribar el dia de llegir-ho em vaig quedar literalment al·lucinada, era
totalment al contrari del que m'imaginava. Quan vaig començar a
llegir-ho no podia de parar de fer-ho, en un dia m'ho vaig acabar,
encara que tenia ganes de plorar perquè s'estava acabant.
Jaume Copons va néixer a Sant Andreu , Barcelona al 1966. Quan va anar fen't-se
gran va dir als seus pares que volia ser com un dels Beatles i va
demanar una guitarra i els seus pares li van comprar una espanyola. Desprès de l'GB i el BUP va anar a l'universitat i en acabar li van oferir d'exercir com a profe a un institut. Un dia al bar va escoltar que feien una càsting de guionistes a Sant Cugat del Vallés, segons ell no li va anar bé, però no als 15 dies
el van contractar per a Barri Sèsam. Quan va acabar amb Barri Sèsam
volia continuar a la televisió, però no va poder. Va escriure una
novel·la obscena i va guanyar un premi i va seguir sent profe. Va arribar un moment que es va haver de fer la gran pregunta de O profe o escriptor? ja que
havia descobert que el que a ell li agradava de veritat era explicar
històries i anar molt a la seva, volia que cada dia fos diferent.
Llavors es va quedar amb la temptadora idea de ser ESCRIPTOR.
Ara os posaré quasi totes les preguntes que li vam formular:
-Per què va decidir escriure aquest llibre?
Doncs perquè a la meva vida han passat esdeveniments molt semblants i hem van agradar tant que volia reflectir-los al llibre.
-Per què va elegir aquest títol pe al llibre?
Perquè hi ha un poema titulat "Escopim la closca pelada dels cretins" que m'encanta i vaig decidir que era un bon títol.
-En què es va inspirar per a l'història d'en Roc (el protagonista)?
Em vaig inspirar en un company meu de classe a 2n o 3r de BUP que era molt toca collons, agafava el boli li treia el tub de la tinta i es dedicava a llançar granets d'arrós, de tal manera que un dia em va donar al clatell i vaig emprenyar-me de tal manera que vaig agafar la cadira del meu costat amb intenció de donar-li però la cadira es va quedar amb mitja pota clavada a la paret.
-Ha pensat mai de continuar l'història de la Mariona i del Roc?
No no m'agraden pas les segones parts.
-Per què en Roc té tants canvis de personalitat durant la novel·la?
Per què està a una edat que va provant personalitats i no està acabat de fer.
-Per què va elegir Galerna i Ullars com a pobles de la novel·la?
Totes dues són inventades m'encanta el fet de conèixer un lloc millor que ningú bàsicament perquè l'has creat tu. Galerna sempre surt a les meves novel·les és la meva firma personal.
-Alguna vegada durant l'escriptura del llibre es va quedar aturat per què no li venia la inspiració?
Pot ser que em quedés aturat però no pas perquè no li venia la inspiració perquè per a mi no existeix.
-Algú de la seva família és escriptor?
No ningú de la meva família és escriptor per part de pare tots treballaven a la fàbrica i per part de mare eren o pagesos o fariners.
-Quina és la seva novel·la preferida?
No tinc res preferit ni novel·les, ni escriptors, ni músics. Tinc persones que m'agraden i són totalment diferents.
-En que es va inspirar per crear a en Roc?
En mi mateix, en el meu fill, en els fills dels meus amics.
-Com va aconseguir reflectir els pensaments d'un adolescent?
Perquè quan era petit crec que em vaig donar un cop al cap i sempre he sigut com un adolescent sempre m'he comportat com a tal i m'he pogut permetre comportar-me com a tal.
RESSENYA
En Roc és un noi
problemàtic que ha estat expulsat de l’escola després d’agredir un
company de classe, en Solà. La seva mare decideix portar-lo dues
setmanes amb la seva tieta, l’Anna, una dona hippy que viu a un mas a les afores
de Galerna amb en Pau, el seu “company” i la filla d’en Pau, la
Mariona. Al principi de la seva es troba en la situació de no saber com
actuar davant dels animals, tampoc no s’entén massa amb la filla d’en
Pau, però al cap del temps es fan grans amics i finalment nòvios.
La Mariona té una colla al poble i en Roc fa una gran amistat amb en
Maurici, un noi apassionat per la música, especialment pels
guitarristes. La nena té objectes antics que ha recollit de la
deixalleria i es dedica ha reconstruir-los i vendre’ls al brocanter, un tipus antipàtic, malhumorat i estafador. Durant la seva estada, passen el mas sofreix
diferents atacs, entre d’altres coneix a en Roig, un paio que viu a una
cova, havia estat reporter fotogràfic en guerres i desgràcies i s’havia
instal·lat allà per desconnectar del món. També agredeixen a en Maurici
i li destrossen la seva guitarra Gibson. Troben un luthier que els hi ajudarà i l’amic la hi podrà tornar a utilitzar. L’alcalde els feia la punyeta per a que
li venguessin el mas, però sempre ho ha rebutjat i ell, ha posat en
contra a tota la gent del poble. Aquest té moltes terres on hi treballen gent de l’est d’Europa en condicions lamentables.Tornen a fer una oferta
pel mas, pensant que ho rebutjarien, aquell mateix dia segresten a la
Mariona, i reben una carta dient que la nena està bé però que hauran de
vendre la finca l’endemà al notari. En Maurici i en Roc van a buscar-la
per tot el poble i no la troben. Decideixen parlar amb l’Agulló, l’amo
del bar musical La Nit, l’única persona que s’ha enfrontat amb l’alcalde
i ha guanyat. Més tard, gràcies a en Roig que ho ha gravat tot,
descobreixen que ha estat el fill de l’alcalde, un amic i el brocanter.
Es dirigeixen cap al molí i veuen que la Mariona està allà. Després,
abans de que
l’Anna i en Pau rebin els diners al notari, en Roc els hi diu que ja
saben on és la Mariona i els hi posa la cinta on veuen totes les
destrosses que els hi han fet i les terres que són treballades per homes
esclavitzats de l’alcalde. Finalment salven a la nena i els policies
surten amb els segrestadors emmanillats. En Maurici torna a actuar a La
Nit i s’ho passen d’allò més bé, també ha hagut
una bona notícia i és que en Roc ha passat de curs i en Solà ha agredit
a un noi magrebí, tot s’ha solucionat i tot ha acabat bé.
